Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trencat de riure a terra t’has caigut, ciutadà
Contar històries, recordar com fou, quedarà
Plantejar, plantejar, un pla per escapar
Plantejar, plantejar, un pla per relliscar
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trobar paraules per a dir com sou, faltaran
Donar les gràcies i oferir de nou, no caldrà
Sou amics, bons amics d’un viatge a la meitat
Sou amics, bons amics del viatge inacabat
Ara vinc, ara vaig i on vaig faig l’enderroc
Ara vas, ara vens i on vens tens el que tens
I el destí se’n burla, I el destí se’n burla
Vas repetir el conte per canviar, el final
Mil i un intents que no t’acabaran, d’agradar
No sabem, No sabem de sort el que tenim
No sabem, No sabem de sort la que vindrà, que no esperem