01. Dueño de mal 3:30
02. La pell 3:52
03. Desaparéixer 4:52
04. Jardí de roses 4:12
05. Dark box 4:20
06. Estrella 3:40
07. Heroi 4:26
08. Sang blava 4:30
09. Keep on rock 3:15
10. Himne 4:30
11. L’enderoc 4:50
12. Narayama 4:02
13. Sense retorn 4:32
14. Amagada 3:36
LLETRES DE NARAYAMA – 11/02/2011
#1. Dueño de mal (J. González)
Flotan caros, en las manos, Los pensamientos, y mis días son
La derrota, de una lucha, Que no acaba, nunca, nunca,
Quiero despertar, Podrido de la ciudad
Me río al pensar, Que soy buen dueño de mal
Tengo prisa, poca vista, Remordimientos y mis días son
La derrota, de una guerra, Que no acaba, nunca, nunca
Quiero regresar, Me escondo en mi frialdad
No dudo al cantar, Que solo poseo mal
Bajo esta luna quédate
Y lentamente viértete
Arruga plata que aun estás aquí, aquí, aquí
Y mi lugar reinventaré
Tengo quietos, los abrazos, Los sentimientos, y mis días son
La derrota de una historia, Que no acaba, nunca, nunca
Quiero comprobar, Si soy capaz de aguantar
Lo puedo afirmar, Yo soy el dueño del mal
Bajo esta luna quédate...
Fuera borda, mis ideas, Mis certezas, y mis días son
La derrota, del espejo, Que no aplaude nunca, nunca
Quiero sincerar, No he sido digno al final
No se conciliar, Si solo poseo mal
Bajo esta luna quédate...
#2. La pell (J. González)
Cops, a dintre del meu cap; Ressonen com un tro
I em fan cridar de pa, pa, pa, pa, pànic
Veig, enllà la llum d’un sol; Que no és el que conec,
I em diu que ara no, no, no, no és el moment
Que el temps ja t’ha abatut; Que esperes assegut,
Pensant que el vent no ca, ca, ca, ca, canvia
Jo, no estava preparat; Ni amb ànim d’afrontar
La llàstima de ser jo qui la duga
No puc fer desintegrar, tota la matèria
He d’aprendre a controlar, acumulada histèria
Potser ens hem d’acostumar, a patir la misèria
De veure com se’ns va de les mans, la pell
Reprendré amb tota la força, Colpejaré amb la fusta
Fins que el camí que hem fet es trenque, trenque,
Esborraré la marca, Gravant-ne una de nova
Fins que la sang que brota es fonga, fonga
Preguntaré al miratge, Si podré perdonar-me
La culpa serà sempre meua, meua
Tindré bones paraules, Sentides i educades
Fins que la freda fúria esclate, esclate
#3. Desaparèixer (F. Verger)
De, sobte m’he vist, amb les mans, plenes de cors
Tancant ulls de gent, que només, queda el record
Davant la indignació, amb que miren els de dol
Mire a xiquets, vells i dones plorar sense consol
No me n’havia adonat, del poder, que ara tinc
Per enviar, ànimes a dormir, amb neguit
La mort ha sigut, fidel companya de camí
Però hui vull, abraçar a la vida al meu llit
Tanque els ulls i vull desaparèixer (x3)
Havera desitjat més no nèixer
I jo... ara vull canviar; I jo... farta del mals
I tu... tu m’has d’ajudar; I com? fent justícia
I què? ... Que haurem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà; Perquè?
Tanque els ulls i vull desaparèixer
Havera desitjat més no néixer
Guerra (x5) sóc la guerra
Gris, obscura, crua i freda
I jo... ara vull canviar; I tu... m’has d’ajudar
I com? Fent justícia; I què? ... Que haurem d’arreglar?
Sense por... a anar tots de la mà;
Posar tot... cap per a dalt!
Perquè? Sense justícia no...
No què? No hi haurà pau
Ara tanque el ulls, per poder, desaparèixer
Havera desitjat, desitjat, més no néixer
#4. Jardí de roses (J. González)
Vaig plantar ahir, un jardí roses;
Broten per a tu, delicades roges
Ho faig per canviar, i no t’ha d’importar
Ho vull per poder, millorar
Faig camí tot sol, ve amb mi qui m’estima
Lluny sense consol, quin final s’arrima
Incerta visió, del món que he d’envoltar
Hauré de saber caminar
Ara m’he trobat, quiet en l’albereda
Jugue en el terrat, llence la moneda
El que vulga ser, jo ho seré; El que vulga fer, ho faré
Jo sempre ho he fet, (x3); I encara ho faig
No se m’ha oblidat, guarde bé la imatge
Pinte de color, erm i sec paratge
Motius per brillar, mai te’n han de faltar
Graons cap al cel, enfilar
Cambra de foscor, mirada desperta
Viatge cap a enlloc, veig la porta oberta
El que vulga ser, jo ho seré; El que vulga fer, ho faré
Jo sempre ho he fet, (x3); I encara ho faig
Que caiga la lluna, que rode pel terra
No la trobarem a, faltar a la guerra
Que esclata amb el dia, i dura amb el sol
Que acaba amb la nit, i duu pau, i duu dol
Cada dia torna, torna la mateixa; La mateixa torna, La fas
diferent; Tú sempre ho has fet, (x3); I encara ho fas
#5. Dark box (M. Santamaría / J. González)
This soul is so sad,
Only the sea can release me
This soul is so sad
Only the sea can release me
Every time I see you alone,
With a million lonely people
I feel so sad
Please, be glad with me
This soul is so sad,
Only the sea can release me
This soul is so sad,
How do you want to feel?
It will dawn soon
And this will be like it never happened
Thanks, I know live is hell,
What we have to live
But anybody told her
It’s gonna be so hard
Hard, be so hard, It's gonna be so...
#6. Estrella (J. González)
Nacer, crecer, vivir, morir
Pensar, creer, sentir, soñar
Que el espejo me regale una mueca
Trata de comprenderlo mi cabeza hueca
Cielo profundo rondarás por aquí
Alrededor de tus lágrimas secas
Me siento, tan pequeño
Una pulga, una estrella
Saltarina, casi bella
Otro océano de luz enterrará mi huella
Me siento, pasajero
Una chispa, en el viento
Inmenso, firmamento
Yo me apagaré de nuevo y quedará el lamento
A dejaros paso (x2)
#7. Heroi (J. González)
Fals heroi se’n torna a casa; Deixa caure ja l’espasa
Mai no canta cap victòria
S’ha cansat de les llegendes; Que explicaven els seus avis
Eixes que somniava amb imitar
Ara sap que no té prou valor; Per lluitar contra la seua por;
És covard per vèncer el temor; En silenci va, per dintre mor;
De genolls a cada passa; Com un gos de borda raça;
Brut pel terra s’ha d’arrossegar
Prefereix contar mentides; A cantar cançons maleïdes;
Amb l’oblit s’haurà de conformar
Fals heroi no sap qui ha de buscar;
Crida com si no tinguera por;
Fals heroi no sap què ha de trobar;
Crida com si no tinguera por;
I brut pensament; De monstres, fantasmes
Que vetllen la nit; I mostren ses armes
Faran cridar; Reviure les pors pitjors
Faran penjar; De pedra les vostres flors
Fals heroi se’n torna a casa; Deixa caure ja l’espasa
Mai no canta cap victòria
S’ha cansat de les llegendes; Que explicaven els seus avis
Eixes que somniava amb imitar
Fals heroi no sap qui ha de buscar
Fals heroi no sap què ha de trobar
Crida com si, no en tinguera;
Crida com si, no tinguera, por
I brut pensament; De monstres, fantasmes
Que vetllen la nit; I mostren ses armes
Faran cridar; Reviure les pors pitjors
Faran penjar; De pedra les vostres flors
Estès al sol; Explica ferides d’abans
Cobert de fang; Contemplarà el seu final
#8. Sang blava (J. González)
Ella jeu al pit, adormida vers la nit
L’alba dels seus llavis em manté despert
De pensament, s’omplen les ànimes buides
D’oblit les nostres cadascú un camí
Sonen les campanes, cap al buit cantar
Negra matinada em vindràs a buscar
Vens a veure si em muir de tant esperar
Que estem fets de somni i jo no puc somniar
Reina entre les ombres; Jo la coronava
Reina vers les ombres; Que la nit regnava
S’alça d’un crit, i es despulla del vestit
Com reflectida es veu estesa al llit
Diu que de foscor, neix la probabilitat
Pot que durar no semble una necessitat
Sonen les campanes, cap al buit cantar
Negra matinada em vindràs a buscar
Vens a veure si em muir de tant esperar
Que estem fets de somni i jo no puc somniar
Reina entre les ombres; Jo la coronava
Reina vers les ombres; Que la nit regnava
#9. Keep on rock (J. González)
Ciega tormenta suena, respiro más que ayer
Me quedaré encerrado, buscando de beber
Un comentario absurdo, inútil comprender
Que si aun no he terminado, sabré resplandecer
Un río de agua clara, un cielo más que azul
No llevas buena cara, porqué dímelo tú
Un paso hacia el abismo, no me asusta el color
Me cansa ser yo mismo, pensaba algo mejor
Caeré de pie (x3), y estaré bien.
Me tropecé (x3)
Después de ti (x3), me encontraré,
Y seguiré (x3), bailando rock.
Deslizo bien las sombras, la noche me enseñó
Para bailar pareja, para llorarte un sol
Recuperé mi instinto, eso suena genial
Y si el destino espera, qué poco importará
Caeré de pie (x3), y estaré bien.
Me tropecé (x3)
Después de ti (x3), me encontraré,
Y seguiré (x3), just keep on rock
#10. Himne (J. González)
Del fred faràs foc
De la pluja la mar
I del vent un himne
Del clot faràs niu
D’una llàgrima un colp
I dels colps un ritme
Repensa; Sabem nedar contra el corrent
Repensa; Sabem bufar el nostre vent
Del cel faràs llum
De la gesta un costum
I d’un verb el signe
Del so, faràs veu
Del teu pas, ara breu
Petjada imperible
Repensa; Sabem nedar contra el corrent
Repensa; Sabem bufar el nostre vent
El nostre vent (x3)
Repensa! (x8)
#11. L’enderroc (J. González)
Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trencat de riure a terra t’has caigut, ciutadà
Contar històries, recordar com fou, quedarà
Plantejar, plantejar, un pla per escapar
Plantejar, plantejar, un pla per relliscar
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trobar paraules per a dir com sou, faltaran
Donar les gràcies i oferir de nou, no caldrà
Sou amics, bons amics d’un viatge a la meitat
Sou amics, bons amics del viatge inacabat
Ara vinc, ara vaig i on vaig faig l’enderroc
Ara vas, ara vens i on vens tens el que tens
I el destí se’n burla, I el destí se’n burla
Vas repetir el conte per canviar, el final
Mil i un intents que no t’acabaran, d’agradar
No sabem, No sabem de sort el que tenim
No sabem, No sabem de sort la que vindrà,
que no esperem
#12. Narayama (F. Verger)
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant vida infinita
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant infinita calma
La dicotomia de la mort, la vida
Religions, parafernàlia
Calmant la curiositat de la ment humana
Que no entén el que no veu
En la obscuritat de l’instant curt, tan breu
Tan intens que vivim
Entre l’últim sospir d’oxigen i el buit
Pujant a la Narayama; Buscant vida infinita
No saps ben bé què, trobaràs al punt més alt
Només que baix quedaran, els que sempre t’estimaran
Perquè cregues, en crist buda o res
Cada vida està dins, del cor de la gent
Que ens estima durant, la vida que fem
I eixa és la immortalitat, que volem present
Present, present, eixa és la immortalitat que busquem
Present, present, eixa és la immortalitat que volem present
Respiraràs, al seu record; Sempre viuràs, amb l’amistat,
Respiraràs, a ple pulmó; Amb el amor, després de mort
#13. Sense retorn (J. González / F. Verger)
Vestit de neu, blanca, pura, freda
Si perds la veu, parla, parla, parla
Angoixa breu, canta, canta, canta
Allà on aneu, no hi haurà paraules
El cor batega fort les emocions perdudes
Per retrobar-les no tindràs altra opció
Les connexions t’abocaran de nou imatges
Faran reviure el desig
La bruixa fa encanteris amb la magia blanca
Vol esborrar l’estigma dut en el front
La cara divertida d’una vida amarga
No separar-me de tu
Vestit de neu, blanca, pura, freda
Si perds la veu, calla, calla, calla
Angoixa breu, plora, plora, plora
Allà on aneu, no hi haurà paraules
Vols dibuixar, ratlla, traça, pinta
Vols respirar, traga, traga, traga
Vols viatjar, ves-te’n, ves-te’n, ves-te’n
Si dius adéu, no hi haurà paraules
El cor batega fort les emocions perdudes
Per retrobar-les no tindràs altra opció
Les connexions t’abocaran de nou imatges
Faran reviure el desig
La bruixa fa encanteris amb la magia blanca
Vol esborrar l’estigma dut en el front
La cara divertida d’una vida amarga
No separar-me de tu
Ves, que enllà on aneu, no hi haurà retorn
#14. Amagada (F. Verger)
Dilluns, nova, setmana que encete a
La meua, vida, que corre i no m’espera,
Eixa, es la, sensació que tinc des que,
Nasc i, el món, que m’estima vol el meu bé,
De qui és, eixe, bé cap al que em dirigeixen?
Consells, regalats des del més pur
amor, sense , intencions de soterrar,
somnis, que ja, baix del coixí han quedat ,
dia a, dia, fins que la vida amagada
que jo, busque, ja se l’han endut com una,
dent de llet, sense deixar,
cap moneda cap molla de pà
que em guíe, m’ajude a buscar
el nord del meu bategar.
Ja és, hora, de pendre el timó i navegar
Sentir, patir, decisions en la propia carn
Tallar, els fils, que menegen el titella,
Deixar, eixir, sentiments a respirar,
Perdre, per fi, la immaduresa, la última
Dent de llet, sense deixar
Cap moneda, cap molla de pà
Que em guíe, m’ajude a escapar
De pensaments per altres pensats
I ja estic fart; Hui serà,
Un punt i apart, en l´artrosi del, meu pensar
Ningú per mi, decidirà,
Perquè jo vull, viure-la
vida amagada, Que sempre,
Que sempre dins, he portat
BLOC del grup NARAYAMA