Ella jeu al pit, adormida vers la nit
L'alba dels seus llavis em manté despert
De pensament, s'omplen les ànimes buides
D'oblit les nostres, cadascú un camí
Sonen les campanes, cap al buit cantar
Negra matinada, em vindràs a buscar
Vens a veure si em muir de tant esperar
Que estem fets de somni, i jo no puc somniar
Reina entre les ombres
Jo la coronava
Reina entre les ombres
Que la nit regnava
S'alça d'un crit, i es despulla del vestit
Que reflectida es veu estesa al llit
Diu que de foscor, neix la probabilitat
Diu que durar no sembla una necessitat
Sonen les campanes...
Reina entre les ombres...
BLOC del grup NARAYAMA