Retoc fotogràfic

He fet un altre retoc. Queda pendent fer-nos una foto que estiga xula, ok? Abraços.

Narayama (lletra)

La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant vida infinita
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant infinita calma

La dicotomia de la mort - la vida
Religions, parafernàlia
Calmant la curiositat de ment humana
Que no entén el que no veu
En la obscuritat de l’instant curt, tan breu
Tan intens que vivim
Entre l’últim sospir d’oxigen i el buit

Pujant a la Narayama
Buscant vida infinita
No saps ben bé què, trobaràs al punt més alt
Només que baix quedaran, els que sempre t’estimaran

Perquè cregues en crist, buda o res
Cada vida està dins del cor de la gent
Que ens estima durant la vida que fem
I eixa és la immortalitat que tenim ... present
Present... eixa és la immortalitat que volem...
Que volem present...

Tanta obsessió en poder trobar
La poció que ens faça immortals
Quan és l’amor i l’amistat
Que et farà viure al més enllà
A ple pulmó, respiraràs
Al seu record, dins del seu cor
Sempre viuràs, amb el amor,
I l’amistat, a ple pulmó,
Respiraràs, al seu record,
Sempre viuràs, amb l’amistat,
Respiraràs, a ple pulmó,
Amb el amor, després de mort...

Amagada (lletra)

Dilluns , nova, setmana que encete a
La meua , vida, que corre i no m’espera,
Eixa, es la , sensació que tinc des que,
Nasc i , el món, que m’estima vol el meu “bé”,
De qui és , eixe , “bé” cap al que em dirigeixen?
----------, Consells , regalats des del més pur
amor , sense , intencions de soterrar,
somnis , que ja, baix del coixí han quedat ,
dia a , dia, fins que la vida amagada
que jo , busque , ja se l’han endut com una,

dent de llet, sense deixar,
cap moneda cap molla de pà
que em guíe, m’ajude a buscar
el nord del meu bategar.

Ja és , hora , de pendre el timó i navegar
Sentir , patir , decisions en la propia carn
Tallar , els fils , que menegen el titella,
Deixar , eixir , sentiments a respirar,
Perdre , per fi , la immaduresa, la última

Dent de llet, sense deixar
Cap moneda, cap molla de pà
Que em guíe, m’ajude a escapar
De pensaments per altres pensats

I ja estic fart
Hui sera, un punt i apart.
En l´artrosi del, meu pensar
Ningú per mi hui, decidirà
Perquè vull viure, la vida amagada
Que sempre dins he portat