Amagada (lletra)

Dilluns , nova, setmana que encete a
La meua , vida, que corre i no m’espera,
Eixa, es la , sensació que tinc des que,
Nasc i , el món, que m’estima vol el meu “bé”,
De qui és , eixe , “bé” cap al que em dirigeixen?
----------, Consells , regalats des del més pur
amor , sense , intencions de soterrar,
somnis , que ja, baix del coixí han quedat ,
dia a , dia, fins que la vida amagada
que jo , busque , ja se l’han endut com una,

dent de llet, sense deixar,
cap moneda cap molla de pà
que em guíe, m’ajude a buscar
el nord del meu bategar.

Ja és , hora , de pendre el timó i navegar
Sentir , patir , decisions en la propia carn
Tallar , els fils , que menegen el titella,
Deixar , eixir , sentiments a respirar,
Perdre , per fi , la immaduresa, la última

Dent de llet, sense deixar
Cap moneda, cap molla de pà
Que em guíe, m’ajude a escapar
De pensaments per altres pensats

I ja estic fart
Hui sera, un punt i apart.
En l´artrosi del, meu pensar
Ningú per mi hui, decidirà
Perquè vull viure, la vida amagada
Que sempre dins he portat