De sobte m’he vist, amb les mans plenes de cors
Tancant ulls de gent que només queda el record
Davant la indignació amb que miren els de dol
Mire a xiquets, vells i dones plorar sense consol
No me n’havia adonat del poder que tinc
Per enviar ànimes a dormir amb neguit
La mort ha sigut fidel companya de camí
Però hui vull abraçar a la vida al meu llit
Tanque els ulls i vull desaparèixer
Havera desitjat més no nèixer
I jo... ara vull canviar
I jo... farta del mals
I tu... t m’has d’ajudar
I com? fent justícia
I què? ... Que hem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè?
Guerra, guerra sóc la guerra, sóc la guerra
Crua, gris, obscura i freda
I jo... ara vull canviar
I tu... t m’has d’ajudar
I com? Fent justícia
I què? ... Que hem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè? Sense justícia no...
No què? No hi haurà pau