BLOC del grup NARAYAMA
Som un grup de rock, compost per Ferran Verger (bateria), Miguel Santamaria (baix) i Joan González (guitarra i veu).
Vivim i assatgem a Altea (Alacant) i toquem junts des de principis de 2009.
En aquest bloc, fet per nosaltres, trobaràs les lletres de les cançons, fotos i videos del grup, imatges, novetats, cartells de concerts i enllaços a altres webs (myspace i descàrrega de cançons).
Esperem que vos agrade acompanyar-nos de camí a Narayama.
Per a nosaltres, dimonis de 33 queixals, és un autèntic plaer.
domingo, 27 de febrero de 2011
domingo, 16 de enero de 2011
Concert!!!
Faltava publicar-ho al bloc... Ja sabeu la notícia.
Qui: Narayama, evidentment...
Què: Primer concert en públic!
Quan: Divendres 11 de febrer, a les 23:30h.
On: "Tasca L'albarda", Plaça Puríssima N.15, Polop de la Marina.
Com: Més coneguda com "La tasca de polop". És fàcil arribar-hi. Tothom la coneix...
Perquè: Perquè vull!
Més detalls: La entrada és gratuïta. El baret, encara que menut, està molt bé. Primer concert, només hi haurà un... Tindrem un CD amb 6 o 7 cançons al preu d'un euro... Vaja, que serà irrepetible. S'ha d'anar. S'ha d'anar!!!
No falteu!! Abraçots per a tots.
Qui: Narayama, evidentment...
Què: Primer concert en públic!
Quan: Divendres 11 de febrer, a les 23:30h.
On: "Tasca L'albarda", Plaça Puríssima N.15, Polop de la Marina.
Com: Més coneguda com "La tasca de polop". És fàcil arribar-hi. Tothom la coneix...
Perquè: Perquè vull!
Més detalls: La entrada és gratuïta. El baret, encara que menut, està molt bé. Primer concert, només hi haurà un... Tindrem un CD amb 6 o 7 cançons al preu d'un euro... Vaja, que serà irrepetible. S'ha d'anar. S'ha d'anar!!!
No falteu!! Abraçots per a tots.
Videoclip: "Dueño de mal"
Creat per Javier R. Nágera. Sense paraules... Només vegeu-lo.
Videoclip: Dueño de mal NARAYAMA
Narayama | Myspace Music Videos
Videoclip: Dueño de mal NARAYAMA
Narayama | Myspace Music Videos
lunes, 6 de septiembre de 2010
Assaig abril 2010 - Dueño de mal
Això és el vídeo que he penjat al myspace. Abraçots.
Assaig - abril 2010
Narayama | MySpace Music Videos
Assaig - abril 2010
Narayama | MySpace Music Videos
miércoles, 4 de agosto de 2010
Tablatura de baix - Amagada
Afinació normal en Mi (Mi, La, Re, Sol)
ESTRUCTURA:
Estrofa A (x2) Dilluns, nova, setmana...
Pont (x1) Eixa, es la, sensació...
Estrofa B (x2) Nasc i, el món, que m'estima...
Estrofa A (x2) Consells, regalats des del...
Pont (x1) Somnis, que ja, baix del coixí...
Estrofa B (x2) Dia, dia, fins que la vida amagada...
Estribillo(x2) Dent de llet, sense deixar...
Estrofa A (x2) Ja és, hora, de prendre...
Pont (x1) Tallar, el fil, que meneja...
Estrofa B (x2) Deixar, eixir, sentiments...
Estribillo(x2) Dent de llet, sense deixar...
Final (x2) I ja estic fart, hui serà...
PARTS:
Estrofa A (x2):
----------------------------------
----------------------------------
-0---0----3---3----0---0----3---2-
----------------------------------
Pont (x1):
-------------------------------------
-------------------------------------
-0---3--3-2-0---3---0---3--3-2-0---3-
-------------------------------------
Estrofa B (x2):
-------------------------------
-0---3---2---2---0---3---2---2-
-------------------------------
-------------------------------
Estribillo (x2):
---------------------------
-3-------------3-----------
--------3-------------3--2-
---------------------------
(nota: la última nota (2), només en la segona repetició)
Final (x2):
-------------------------------------------------
-------------------------------------------------
-------0----------0----------0----------3---232--
-111111-----111111-----111111-----111111-------0-
ESTRUCTURA:
Estrofa A (x2) Dilluns, nova, setmana...
Pont (x1) Eixa, es la, sensació...
Estrofa B (x2) Nasc i, el món, que m'estima...
Estrofa A (x2) Consells, regalats des del...
Pont (x1) Somnis, que ja, baix del coixí...
Estrofa B (x2) Dia, dia, fins que la vida amagada...
Estribillo(x2) Dent de llet, sense deixar...
Estrofa A (x2) Ja és, hora, de prendre...
Pont (x1) Tallar, el fil, que meneja...
Estrofa B (x2) Deixar, eixir, sentiments...
Estribillo(x2) Dent de llet, sense deixar...
Final (x2) I ja estic fart, hui serà...
PARTS:
Estrofa A (x2):
----------------------------------
----------------------------------
-0---0----3---3----0---0----3---2-
----------------------------------
Pont (x1):
-------------------------------------
-------------------------------------
-0---3--3-2-0---3---0---3--3-2-0---3-
-------------------------------------
Estrofa B (x2):
-------------------------------
-0---3---2---2---0---3---2---2-
-------------------------------
-------------------------------
Estribillo (x2):
---------------------------
-3-------------3-----------
--------3-------------3--2-
---------------------------
(nota: la última nota (2), només en la segona repetició)
Final (x2):
-------------------------------------------------
-------------------------------------------------
-------0----------0----------0----------3---232--
-111111-----111111-----111111-----111111-------0-
martes, 20 de julio de 2010
L'enderroc (lletra)
Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trencat de riure a terra t’has caigut, ciutadà
Contar històries, recordar com fou, quedarà
Plantejar, plantejar, un pla per escapar
Plantejar, plantejar, un pla per relliscar
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trobar paraules per a dir com sou, faltaran
Donar les gràcies i oferir de nou, no caldrà
Sou amics, bons amics d’un viatge a la meitat
Sou amics, bons amics del viatge inacabat
Ara vinc, ara vaig i on vaig faig l’enderroc
Ara vas, ara vens i on vens tens el que tens
I el destí se’n burla, I el destí se’n burla
Vas repetir el conte per canviar, el final
Mil i un intents que no t’acabaran, d’agradar
No sabem, No sabem de sort el que tenim
No sabem, No sabem de sort la que vindrà, que no esperem
Cada cop, cada cop que vaig faig l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trencat de riure a terra t’has caigut, ciutadà
Contar històries, recordar com fou, quedarà
Plantejar, plantejar, un pla per escapar
Plantejar, plantejar, un pla per relliscar
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
Cada cop, cada cop que vens tens l’enderroc
I el destí s’amaga, I el destí s’amaga
Trobar paraules per a dir com sou, faltaran
Donar les gràcies i oferir de nou, no caldrà
Sou amics, bons amics d’un viatge a la meitat
Sou amics, bons amics del viatge inacabat
Ara vinc, ara vaig i on vaig faig l’enderroc
Ara vas, ara vens i on vens tens el que tens
I el destí se’n burla, I el destí se’n burla
Vas repetir el conte per canviar, el final
Mil i un intents que no t’acabaran, d’agradar
No sabem, No sabem de sort el que tenim
No sabem, No sabem de sort la que vindrà, que no esperem
lunes, 28 de junio de 2010
domingo, 27 de junio de 2010
Narayama (lletra)
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant vida infinita
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant infinita calma
La dicotomia de la mort - la vida
Religions, parafernàlia
Calmant la curiositat de ment humana
Que no entén el que no veu
En la obscuritat de l’instant curt, tan breu
Tan intens que vivim
Entre l’últim sospir d’oxigen i el buit
Pujant a la Narayama
Buscant vida infinita
No saps ben bé què, trobaràs al punt més alt
Només que baix quedaran, els que sempre t’estimaran
Perquè cregues en crist, buda o res
Cada vida està dins del cor de la gent
Que ens estima durant la vida que fem
I eixa és la immortalitat que tenim ... present
Present... eixa és la immortalitat que volem...
Que volem present...
Tanta obsessió en poder trobar
La poció que ens faça immortals
Quan és l’amor i l’amistat
Que et farà viure al més enllà
A ple pulmó, respiraràs
Al seu record, dins del seu cor
Sempre viuràs, amb el amor,
I l’amistat, a ple pulmó,
Respiraràs, al seu record,
Sempre viuràs, amb l’amistat,
Respiraràs, a ple pulmó,
Amb el amor, després de mort...
Pujant a la Narayama. Buscant vida infinita
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant infinita calma
La dicotomia de la mort - la vida
Religions, parafernàlia
Calmant la curiositat de ment humana
Que no entén el que no veu
En la obscuritat de l’instant curt, tan breu
Tan intens que vivim
Entre l’últim sospir d’oxigen i el buit
Pujant a la Narayama
Buscant vida infinita
No saps ben bé què, trobaràs al punt més alt
Només que baix quedaran, els que sempre t’estimaran
Perquè cregues en crist, buda o res
Cada vida està dins del cor de la gent
Que ens estima durant la vida que fem
I eixa és la immortalitat que tenim ... present
Present... eixa és la immortalitat que volem...
Que volem present...
Tanta obsessió en poder trobar
La poció que ens faça immortals
Quan és l’amor i l’amistat
Que et farà viure al més enllà
A ple pulmó, respiraràs
Al seu record, dins del seu cor
Sempre viuràs, amb el amor,
I l’amistat, a ple pulmó,
Respiraràs, al seu record,
Sempre viuràs, amb l’amistat,
Respiraràs, a ple pulmó,
Amb el amor, després de mort...
Amagada (lletra)
Dilluns , nova, setmana que encete a
La meua , vida, que corre i no m’espera,
Eixa, es la , sensació que tinc des que,
Nasc i , el món, que m’estima vol el meu “bé”,
De qui és , eixe , “bé” cap al que em dirigeixen?
----------, Consells , regalats des del més pur
amor , sense , intencions de soterrar,
somnis , que ja, baix del coixí han quedat ,
dia a , dia, fins que la vida amagada
que jo , busque , ja se l’han endut com una,
dent de llet, sense deixar,
cap moneda cap molla de pà
que em guíe, m’ajude a buscar
el nord del meu bategar.
Ja és , hora , de pendre el timó i navegar
Sentir , patir , decisions en la propia carn
Tallar , els fils , que menegen el titella,
Deixar , eixir , sentiments a respirar,
Perdre , per fi , la immaduresa, la última
Dent de llet, sense deixar
Cap moneda, cap molla de pà
Que em guíe, m’ajude a escapar
De pensaments per altres pensats
I ja estic fart
Hui sera, un punt i apart.
En l´artrosi del, meu pensar
Ningú per mi hui, decidirà
Perquè vull viure, la vida amagada
Que sempre dins he portat
La meua , vida, que corre i no m’espera,
Eixa, es la , sensació que tinc des que,
Nasc i , el món, que m’estima vol el meu “bé”,
De qui és , eixe , “bé” cap al que em dirigeixen?
----------, Consells , regalats des del més pur
amor , sense , intencions de soterrar,
somnis , que ja, baix del coixí han quedat ,
dia a , dia, fins que la vida amagada
que jo , busque , ja se l’han endut com una,
dent de llet, sense deixar,
cap moneda cap molla de pà
que em guíe, m’ajude a buscar
el nord del meu bategar.
Ja és , hora , de pendre el timó i navegar
Sentir , patir , decisions en la propia carn
Tallar , els fils , que menegen el titella,
Deixar , eixir , sentiments a respirar,
Perdre , per fi , la immaduresa, la última
Dent de llet, sense deixar
Cap moneda, cap molla de pà
Que em guíe, m’ajude a escapar
De pensaments per altres pensats
I ja estic fart
Hui sera, un punt i apart.
En l´artrosi del, meu pensar
Ningú per mi hui, decidirà
Perquè vull viure, la vida amagada
Que sempre dins he portat
viernes, 30 de abril de 2010
Desaparéixer (tercera) - Lletra
De sobte m’he vist, amb les mans plenes de cors
Tancant ulls de gent que només queda el record
Davant la indignació amb que miren els de dol
Mire a xiquets, vells i dones plorar sense consol
No me n’havia adonat del poder que tinc
Per enviar ànimes a dormir amb neguit
La mort ha sigut fidel companya de camí
Però hui vull abraçar a la vida al meu llit
Tanque els ulls i vull desaparèixer
Havera desitjat més no nèixer
I jo... ara vull canviar
I jo... farta del mals
I tu... t m’has d’ajudar
I com? fent justícia
I què? ... Que hem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè?
Guerra, guerra sóc la guerra, sóc la guerra
Crua, gris, obscura i freda
I jo... ara vull canviar
I tu... t m’has d’ajudar
I com? Fent justícia
I què? ... Que hem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè? Sense justícia no...
No què? No hi haurà pau
Tancant ulls de gent que només queda el record
Davant la indignació amb que miren els de dol
Mire a xiquets, vells i dones plorar sense consol
No me n’havia adonat del poder que tinc
Per enviar ànimes a dormir amb neguit
La mort ha sigut fidel companya de camí
Però hui vull abraçar a la vida al meu llit
Tanque els ulls i vull desaparèixer
Havera desitjat més no nèixer
I jo... ara vull canviar
I jo... farta del mals
I tu... t m’has d’ajudar
I com? fent justícia
I què? ... Que hem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè?
Guerra, guerra sóc la guerra, sóc la guerra
Crua, gris, obscura i freda
I jo... ara vull canviar
I tu... t m’has d’ajudar
I com? Fent justícia
I què? ... Que hem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè? Sense justícia no...
No què? No hi haurà pau
Suscribirse a:
Entradas (Atom)