BLOC del grup NARAYAMA


Som un grup de rock, compost per Ferran Verger (bateria), Miguel Santamaria (baix) i Joan González (guitarra i veu).
Vivim i assatgem a Altea (Alacant) i toquem junts des de principis de 2009.
En aquest bloc, fet per nosaltres, trobaràs les lletres de les cançons, fotos i videos del grup, imatges, novetats, cartells de concerts i enllaços a altres webs (myspace i descàrrega de cançons).
Esperem que vos agrade acompanyar-nos de camí a Narayama.
Per a nosaltres, dimonis de 33 queixals, és un autèntic plaer.

lunes, 28 de junio de 2010

Retoc fotogràfic


He fet un altre retoc. Queda pendent fer-nos una foto que estiga xula, ok? Abraços.

domingo, 27 de junio de 2010

Narayama (lletra)

La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant vida infinita
La vida, la mort, La vida, la mort
Pujant a la Narayama. Buscant infinita calma

La dicotomia de la mort - la vida
Religions, parafernàlia
Calmant la curiositat de ment humana
Que no entén el que no veu
En la obscuritat de l’instant curt, tan breu
Tan intens que vivim
Entre l’últim sospir d’oxigen i el buit

Pujant a la Narayama
Buscant vida infinita
No saps ben bé què, trobaràs al punt més alt
Només que baix quedaran, els que sempre t’estimaran

Perquè cregues en crist, buda o res
Cada vida està dins del cor de la gent
Que ens estima durant la vida que fem
I eixa és la immortalitat que tenim ... present
Present... eixa és la immortalitat que volem...
Que volem present...

Tanta obsessió en poder trobar
La poció que ens faça immortals
Quan és l’amor i l’amistat
Que et farà viure al més enllà
A ple pulmó, respiraràs
Al seu record, dins del seu cor
Sempre viuràs, amb el amor,
I l’amistat, a ple pulmó,
Respiraràs, al seu record,
Sempre viuràs, amb l’amistat,
Respiraràs, a ple pulmó,
Amb el amor, després de mort...

Amagada (lletra)

Dilluns , nova, setmana que encete a
La meua , vida, que corre i no m’espera,
Eixa, es la , sensació que tinc des que,
Nasc i , el món, que m’estima vol el meu “bé”,
De qui és , eixe , “bé” cap al que em dirigeixen?
----------, Consells , regalats des del més pur
amor , sense , intencions de soterrar,
somnis , que ja, baix del coixí han quedat ,
dia a , dia, fins que la vida amagada
que jo , busque , ja se l’han endut com una,

dent de llet, sense deixar,
cap moneda cap molla de pà
que em guíe, m’ajude a buscar
el nord del meu bategar.

Ja és , hora , de pendre el timó i navegar
Sentir , patir , decisions en la propia carn
Tallar , els fils , que menegen el titella,
Deixar , eixir , sentiments a respirar,
Perdre , per fi , la immaduresa, la última

Dent de llet, sense deixar
Cap moneda, cap molla de pà
Que em guíe, m’ajude a escapar
De pensaments per altres pensats

I ja estic fart
Hui sera, un punt i apart.
En l´artrosi del, meu pensar
Ningú per mi hui, decidirà
Perquè vull viure, la vida amagada
Que sempre dins he portat

viernes, 30 de abril de 2010

Desaparéixer (tercera) - Lletra

De sobte m’he vist, amb les mans plenes de cors
Tancant ulls de gent que només queda el record
Davant la indignació amb que miren els de dol
Mire a xiquets, vells i dones plorar sense consol

No me n’havia adonat del poder que tinc
Per enviar ànimes a dormir amb neguit

La mort ha sigut fidel companya de camí
Però hui vull abraçar a la vida al meu llit

Tanque els ulls i vull desaparèixer
Havera desitjat més no nèixer

I jo... ara vull canviar
I jo... farta del mals
I tu... t m’has d’ajudar
I com? fent justícia

I què? ... Que hem d’arreglar?
Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè?

Guerra, guerra sóc la guerra, sóc la guerra
Crua, gris, obscura i freda

I jo... ara vull canviar
I tu... t m’has d’ajudar
I com? Fent justícia
I què? ... Que hem d’arreglar?

Posar tot... cap per a dalt!
Sense por ... a anar tots de la mà
Perquè? Sense justícia no...
No què? No hi haurà pau

lunes, 26 de abril de 2010

Retocs fotogràfics



Qué vos pareixen? Les muntaré al myspace a vore com queden.

Video amb fotos

No he tingut temps de millorar-lo. Pot ser més avant. De moment el penge i el teniu.

lunes, 22 de febrero de 2010

viernes, 5 de febrero de 2010

Himne (lletra)

Del fred faràs foc
De la pluja la mar
I del vent un himne

Del clot faràs niu
D’una llàgrima un colp
I dels colps un ritme

Repensa; Sabem nedar contra el corrent
Repensa; Sabem nedar contra el corrent

Del cel faràs llum
De la gesta un costum
I d’un verb el signe

Del so faràs veu
Del teu pas, ara breu
Petjada imperible

Repensa; Sabem nedar contra el corrent
Repensa; Sabem nedar contra el corrent
Repensa...

jueves, 4 de febrero de 2010

Cançons amb veu

Jelou, jelou.
He penjat al myspace i a l'skydrive les cançons amb les veus.
Com que el so no és massa bo, provarem una forma nova de gravar; no obstant, crec que hauríem de fer l'esforç de fer-ho per pistes. Pot ser més avant. De moment el que hi ha és el que val, encara que no ho veig massa presentable. Almenys les veus s'escolten...
Ahí teniu els enllaços, el primer per a descarregar-les, i el segon només per a escoltar-les.
Abracets fraternals.

https://cid-d5c24a4a9da11a8c.skydrive.live.com/browse.aspx/Narayama/mp3%20amb%20veu

http://www.myspace.com/narayama33

Sang blava (lletra)

Ella jeu al pit, adormida vers la nit
L'alba dels seus llavis em manté despert
De pensament, s'omplen les ànimes buides
D'oblit les nostres, cadascú un camí

Sonen les campanes, cap al buit cantar
Negra matinada, em vindràs a buscar
Vens a veure si em muir de tant esperar
Que estem fets de somni, i jo no puc somniar

Reina entre les ombres
Jo la coronava
Reina entre les ombres
Que la nit regnava

S'alça d'un crit, i es despulla del vestit
Que reflectida es veu estesa al llit
Diu que de foscor, neix la probabilitat
Diu que durar no sembla una necessitat

Sonen les campanes...

Reina entre les ombres...